Contact

mail@gemini-theme.com
+ 001 0231 123 32

Follow

Info

All demo content is for sample purposes only, intended to represent a live site. Please use the RocketLauncher to install an equivalent of the demo, all images will be replaced with sample images.


Una societat mercantil medieval. Un estudi de cas: La companyia Torralba

Fonts documentals de comptabilitat mercantil per a una història econòmica a la Baixa Edat Mitjana.

Slider
[Estamos migrando la web en breve se podrá acceder a los contenidos actualizados.]

Companyia Torralba

A les acaballes de l’Edat Mitjana, el món mercantil serà el principal artífex de la construcció d’una economia global que permetrà superar els estralls de la crisi baixmedieval i fer renéixer Europa. El projecte Fènix pretén dur a terme una anàlisi de base històrica respecte de la construcció de les primeres xarxes comercials europees a partir de l’estudi de les activitats econòmiques del mercader barceloní Joan de Torralba. El treball que proposem parteix de la necessitat de donar a conèixer un fons documental de gran valor i transcendència per al coneixement de la nostra història. Es tracta dels llibres de comptabilitat, cartes i altra documentació de la Companyia Torralba, una societat mercantil baixmedieval que va operar a mitjan segle XV des de Barcelona i vers tota Europa. A partir de la difusió, edició i estudi d’aquest fons documental pretenem dur a terme una doble anàlisi centrada, d’una banda, en la construcció de les primeres xarxes internacionals d’economia global a la Mediterrània i, de l’altra, en la formació d’una ‘cultura del mercader’ com a patrimoni cultural intangible en la qual rau la idea d’Europa. Donar a conèixer el Fons Torralba, que fou cedit recentment a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que actualment és de lliure accés constituirà una fita destacada en el panorama de la recerca catalana en humanitats. Podrem conèixer de primera mà i de manera aprofundida el funcionament d’una societat mercantil baixmedieval a casa nostra i aportar noves dades per a l’estudi del món mercantil.

Per primera vegada a la història, un estament clau de la societat baixmedieval fou capaç de generar xarxes internacionals basades en la circulació de la informació, el multilingüisme i el desenvolupament d’una cultura europea pròpia que arriba fins als nostres dies i a la qual Catalunya hi ha contribuït de manera significativa. Estudiar aquests processos a partir de documentació inèdita constitueix un repte major que enfortirà el coneixement i difusió del patrimoni cultural del nostre país.

Cuadrada Majó, Coral

Cuadrada Majó, Coral

Universitat Rovira i Virgili

Doctora en historia medieval por la Universidad de Barcelona desde 1987, con una tesis sobre la historia medieval del Maresme, galardonada con el premio Iluro de ese mismo año. Profesora Titular de Historia Medieval en la Universidad Rovira i Virgili (Tarragona). Imparto también docencia en el máster interuniversitario sobre Estudios de Mujeres, género y ciudadanía, del cual soy coordinadora. Mi línea de investigación principal es el comercio internacional entre los siglos XIII y XV, la historia de la medicina y la historia de las mujeres. He sido investigadora principal en distintos proyectos de I+D. Soy investigadora del MARC (Medical Anthropology Research Center) de la URV y del GRAMP. Soy directora del Archivo de los Marqueses de Santa Maria de Barberà (Vilassar de Dalt). 

Publications:

Cuadrada, C (2019): “Ensenyar l’art de la mercaderia medieval”, Millars, Castelló: Universitat Jaume I (en premsa). 

Cuadrada, C. (2018): “L’arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà”, en Cuadrada, C.; Garriga, M. (coords.), El Rescat de les Cent Donzelles o de Sant Esteve, Vila-seca-Tarragona: Publicacions URV, pp. 25-55. 

Cuadrada, C. (2018): “De mulierum relatione: Mujeres lulianas”, Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, n. Extra, pp. 287-298. 

Cuadrada, C. (2015): “Marginalidad y Otredad en Cataluña (siglos XIV-XVI)”, En la España Medieval, 38, pp. 57-97. 

Cuadrada, C. (2015): “Aportaciones a la visión de la pobreza en la baja edad media”, Espacio, Tiempo y Forma, 28, pp. 275-301.